Èxit de participació en les primeres Jornades d'Estudis Locals d'Alaró
Èxit de participació en les primeres Jornades d'Estudis Locals d'Alaró
Més de 60 persones asisteixen en cadascuna de les dues jornades en les que s'han presentat 13 ponències a càrrec de 17 estudiosos
Éxit absolut tant en participació com en qualitat. La primera edició de les Jornades d'Estudis Locals d'Alaró ha superat totes les expectatives. Si el primer dia, el passat divendres, es registrà un ple a la sala, durant el segon la capacitat ha quedat desbordada, i s’han hagut d’instal·lar cadires addicionals. Aquestes Jornades d’Estudis Locals han estat organitzades per l’Ajuntament i Al Rum.
El primer bloc, sota l’epígraf L’Edat Moderna, el va obrir Joan Pons i Payeras, que desvetllà les informacions aportades per la visita pastoral del bisbe Juan de Santander a l’església d’Alaró el 1634.
Miquel Jaume i Mateu Morro exposaren el context social en què es movia el llegendari bandoler alaroner Mateu Reus, Rotget. Han conclòs que la gran pobresa en què vivia la població l’empenyia cap al delicte.
En canvi, Biel Ordinas va guiar l’audiència a través de l’abundància de mobiliari, vaixelles, obres d’art i vestits presents a una possessió com la de Son Fortesa.
Després del cafè, Bel Peñarrubia moderà el segon bloc. Arantzazu Miró va llegir una comunicació de Joan Círia que identifica mitja dotzena de dones alaroneres músiques. La majoria tocaven música en l’àmbit domèstic, encara que una d’elles actuà públicament amb l’orquestra Savoy. Eusèbia Rayó ha repassat la violència contra les dones alaroneres al llarg de cinc segles.
En el darrer bloc es va parlar de guerra i postguerra. Pau Torres envià una comunicació en què ha exemplificat la persecució de les esquerres a través del cas de Miquel Seguí, resident alaroner, primer amagat i després empresonat per la seva simpatia amb l’esquerra. Finalment, Marçal Isern analitzà la simbologia dels monuments feixistes després de la Guerra Civil, amb especial incidència en la denominada Creu dels Caídos, que es va erigir a l’actual plaça Sebastià Jaume.
La segona jornada, dissabte, es va encetar amb un bloc dedicat a l’ensenyament a Alaró, moderat per Aina Salom. Maria Rotger i Francesc Rotger que explicaren com era l’escola pública alaronera fa just cent anys. No existia un centre únic, i l’alumnat estava repartit en locals situats als carrers de sa Carnisseria (actual Alexandre Rosselló), al carrer de Son Tugores (actual Jaume Colom) i al casal de Son Tugores.
Antoni Aulí presentà un treball elaborat juntament amb Joan Pons sobre els dos processos de depuració del magisteri a les escoles públiques d’Alaró. El primer procés fou més lleu, mentre que el segon castigà molt més els docents. Alguns casos destacats són el d’Andreu Rotger, que finalment no fou sancionat. En canvi, Miquel Llinàs va ser suspès de feina i sou, tot i que posteriorment se li rebaixà la condemna. Franco Llobera Estrades fou sancionat, entre altres raons, perquè el rector d’Alaró, Francesc Planas, futur bisbe d’Eivissa, va redactar un informe negatiu distint del que havia signat personalment davant l’afectat. Antònia Calleja fou investigada per “anar sense mànigues”, però finalment no va ser sancionada.
Antònia Isern relatà el cas curiós de la mestra Maria Montaner, que fou docent a Alaró entre 1976 i 1984. Va ser una gran innovadora en l’educació de pàrvuls, destacant per un acompanyament respectuós i individualitzat. Finalment, es retirà com a monja de clausura a les Tereses de Palma. Després d’una formació que la dugué a diverses ciutats europees i a Jerusalem, arribà a l’escola pública alaronera, on aplicà tècniques inèdites a altres indrets de Mallorca: animals a l’aula, pissarres a l’alçada dels alumnes, meditació... un canvi radical respecte del model educatiu hereu de l’escola franquista.
Després d’un breu refrigeri, arribà l’hora dels dos castells d’Alaró, amb un bloc moderat per Irene Calafat. Plàcid Pérez exposa aspectes relacionats amb la guarnició, l’armament i les obres al Castell durant les darreries del regnat de Sanç (1311-1324). Ha detallat les dependències del castell i ha explicat que a la guarnició calia tenir en compte la presència de sis cans.
L’arqueòleg Gabriel Llodrà analitzà els diversos períodes que conformen la construcció del Castell i ha situat els seus orígens al segle VI després de Crist. Amb esquemes i fotografies, ha documentat a quin període correspon cadascuna de les restes conegudes.
Antoni Grimalt canvià de fortificació i s’ha centrat en la de sa Bastida per explicar les restes de fauna trobades al jaciment.
Durant la cloenda, el batle, Llorenç Perelló, va repassar totes les aportacions realitzades i ha destacat la satisfacció d’haver fomentat investigacions que potser mai haurien vist la llum.
Perelló també ha agraït la tasca de les disset persones que han presentat les tretze comunicacions. El president d’Al Rum, Gabriel Campins, ha encoratjat a mantenir la celebració d’aquestes jornades. La propera convocatòria està prevista per a l’any 2026, mentre que el 2025 es publicaran les comunicacions presentades enguany.
