Des d’aquesta setmana i fins al 27 de novembre es duu a terme la quarta campanya d’excavacions arqueològiques al jaciment tardoromà de sa Bastida, a Alaró. Enguany, els treballs se centren en la part més elevada de la mola, on es localitza un conjunt d’habitatges relacionats amb el sistema de murades d’aquesta primera fortificació alaronera.
L’equip d’arqueòlegs, dirigit per Biel Llodrà, ha centrat les tasques en una casa que, aparentment, destaca per les seves característiques respecte de la resta de construccions. La campanya està promoguda per l’Ajuntament d’Alaró, amb el suport del Departament de Patrimoni del Consell de Mallorca i la col·laboració de l'Associació Al Rum.
Fins ara, les excavacions s’havien concentrat en la zona més pròxima a les murades i als dipòsits d’aigua. Durant les campanyes anteriors s’hi localitzaren nombroses restes ceràmiques i animals, i també es descobrí l’aqüeducte que conduïa l’aigua des d’una font situada prop de les construccions.
Amb l’ampliació de les investigacions a aquesta nova zona, es pretén obtenir més informació sobre la vida quotidiana dels pobladors de sa Bastida i, possiblement, sobre l’estructura de poder d’aquesta comunitat.
El batle d’Alaró, Llorenç Perelló, ha afirmat que «l’Ajuntament manté una política decidida d’investigació i preservació d’aquest jaciment i tot quan tengui a veure amb el patrimoni alaroner».
Perelló també ha recordat que la compra de la finca de sa Bastida per part del Govern balear suposarà «no sols un impuls a aquestes investigacions, sinó que, en haver-se elaborat un pla d’usos, posarà els valors paisatgístics, etnològics i hídrics a l’abast dels alaroners i de tots els mallorquins».
Els treballs d’excavació compten amb el suport d’un equip de voluntaris, que col·laboren amb els professionals en diferents tasques, com ara la retirada de terra, la recollida d’elements d’interès arqueològic, la neteja i la reconstrucció de les peces recuperades.
El jaciment arqueològic de sa Bastida és conegut des de fa segles, però durant molt de temps es va considerar, erròniament, que es tractava d’un element defensiu posterior a la conquesta de Jaume I. Segons aquesta interpretació, hauria estat una construcció provisional, situada a prop del poble, que hauria servit de refugi en cas que un atac impedís als habitants accedir a la penya del Castell.
No va ser fins fa unes dècades, arran de la troballa en superfície de restes d’època romana, com ara tègules i monedes, que es va revisar aquesta interpretació i es va situar la datació del jaciment entre els segles IV i VIII.L’ocupació d’aquesta fortificació i del conjunt d’habitatges correspon, sobretot, al període en què Mallorca depenia de l’Imperi Romà d’Orient, amb capital a Constantinoble. Guillem Rosselló Bordoy va definir aquesta etapa com els «segles obscurs de Mallorca», a causa de l’escassetat de registres escrits i arqueològics.
En aquest context, les investigacions que es duen a terme a sa Bastida són especialment rellevants, ja que poden aportar noves dades sobre una etapa encara poc coneguda de la història de Mallorca. A mesura que avancin les excavacions, s’espera que el jaciment contribueixi a donar llum a aquest període històric.
